divendres, 30 de desembre de 2011

cloenda GITIC

Per finalitzar la part del bloc de GITIC he realitzat un Pearltrees per organitzar els conceptes adquirits durant aquest semestre exposats en el bloc.

Cloenda GITIC and Educat 2.0 / Google / Conceptes in Tania (taniabernal)


Aquesta és l'última entrada realitzada en aquest bloc d'aquest semestre, espero que hagi servit de gran ajuda la informació introduïda en cada una de les entrades.
Crec que hi ha força contingut que pot ser de gran utilitat, no només per a futurs mestres, sinó per a qualsevol persona que vulgui estar al dia de les TIC i vulgui millorar el seu aprenentatge. 
Gràcies a aquest apartat del bloc he pogut sintetitzar i interioritzar millor els continguts de la matèria.

Bon nadal i Feliç 2012!! 

dimecres, 28 de desembre de 2011

cloenda COED

Per finalitzar la part del bloc de COED he realitzat un Pearltrees per organitzar els conceptes adquirits durant aquest semestre exposats en el bloc.

Cloenda COED and Com parlar bé en públic / Identitat i Territori in Tania (taniabernal)

Després d'aquesta entrada dono per finalitzada la part del bloc de Comunicació Oral, Escrita i Digital. 
Gràcies a aquest apartat del bloc he pogut sintetitzar i interioritzar millor els continguts de la matèria. Considero la proposta de bloc com una cosa positiva, ja que he pogut aprendre a extreure allò més important i alhora estudiar per l'examen. 
Crec que l'entrada que té més importància per la meva futura professió és la de "Ser un bon comunicador". També altres com: "Diferències i relacions entre oral-escrit" i "El llenguatge i les llengües".

Mapa d'aprenentatge

A continuació podreu veure el mapa d'aprenentatge Pearltrees amb tot el contingut del semestre: taniabernal and Cloenda COED / Pearltrees videos / Cloenda GITIC in Tania (taniabernal)

Pearltrees

El marcador social Pearltrees és una eina que ens permet crear i publicar de forma visual i gràfica la informació a través "d'arbres".
Pearltrees està format per "perles", on cadascuna conté un enllaç a un espai web d'interès per l'usuari.
Són públics i accessibles per a qualsevol usuari a través d'una URL.

Aquest marcador social té diverses funcions: 
- Funcions socials: l'usuari pot conectar-se amb altres usuaris, o bé, veure el que els altres han guardat i traslladar la perla d'interès al teu propi Pearltrees.
- També pot compartir les perles mitjançant xarxes socials com Facebook o Twitter, o bé exposar-les a un bloc amb l'opció "embed".

Elements per la creació de Pearltrees:

  • BARRA D'EINES: 
    • Crear noves perles.
    • Crear nous arbres.
    • Compartir en xarxes socials com Twitter o Facebook.
    • Compartir amb altres usuaris el teu Pearltrees.
  • DROP ZONE:
    • Permet visualitzar les perles que contenen els enllaços que hem publicat a través de xarxes socials.
  • PAPERERA:
    • Si arrosseguem les perles o arbres a aquesta icona seran borrades.


Com es crea un Pearltrees?
Amb el botó "New Pearltree" podem crear els arbres. Aquests es poden unir entre sí, de manera que tindrem un nucli principal i branques amb les altres perles secundàries.
Per afegir les perles hi ha diverses formes: arrossegar fins a l'arbre una de les perles que tenim a la "drop zone", crear una perla nova, o bé crear una perla amb el bookmarcklet (botó a la barra d'adreces d'interès del nostre navegar, per accedir a la xarxa amb una major facilitat i rapidesa).


Un exemple de Pearltrees realitzat per mi a GITIC seria el següent:


Peraltrees és de gran utilitat per poder tenir tot allò necessari d'una forma organitzada. Gràcies al seu ús senzill i la seva forma tan gràfica d'emmagatzemar la informació fa que sigui una eina, des de el meu punt de vista, molt útil i que tindre en compte d'ara endavant.


Taxonomia de Bloom per a l'era digital


La Taxonomia de Bloom va ser inventada per Benjamín Bloom l'any 1950. Es tracta d'un conjunt d'eines fonamentals pels docents, que té com a objectius atendre als comportaments, accions i oportunitats d'aprenentatge que apareixen a mesura que les TIC avancen i es tornen cada vegada més important i imprescindibles.
En aquesta Taxonomia hi ha dues categories: 
  1. Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior (LOTS).
  2. Habilitats de Pensament d'Ordre Superior (HOTS).
Cada categoria té un número de verbs claus que descriuen activitats, accions, processos i objectius que s'han de duu a la pràctica en les aules. 

-RECORDAR: reconèixer, descriure, identificar, recuperar, denominar, localitzar.
-COMPRENDRE: interpretar, resumir, inferir, classificar, comparar, explicar, exemplificar.
-APLICAR: utilitzar, executar.
-ANALITZAR: comparar, organitzar, atribuir, trobar, estructurar, integrar.
-AVALUAR: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar, detectar.
-CREAR: dissenyar, construir, produir, idear, elaborar.



Una vegada esmentades les categories d'aquesta Taxonomia i veure els verbs que les classifiquen, faré una comparació d'això amb les activitats realitzades a les matèries de GITIC i COED del mòdul Processos i Contextos Educatius II, a la Universitat Blanquerna, Ramon Llull.

Durant tot aquest semestre les activitats realitzades han estat recollides en aquest bloc creat per mi. Aquest bloc està format per entrades on cadascuna la formen explicacions de programes, eines i aplicacions (GITIC), i de coneixements més teòrics que s'han dut a la pràctica amb activitats dinàmiques (COED), que ens seran de gran utilitat tant en el nostre futur professional com al llarg d'aquest Grau D'Educació Primària que acabem de començar amb ganes i il·lusió.
  • Crear, dissenyar i elaborar aquest bloc com a finalitat de poder recordar i aplicar tots aquells aspectes transmesos a les classes durant tot el semestre.
  • Crear pàgines web gràcies a Google Sites, mapes conceptuals a través de Cmap Tools, vídeos audiovisuals a partir de Movie Maker i presentacions dinàmiques que permeten interactuar al nen amb Scratch.
  • Avaluar, autoavaluar i fer una crítica constructiva de les exposicions realitzades a classe com, la recitació del poema, identitat i territori o bé l'exemple de bon comunicador.
  • Analitzar vídeos com : oh, brother!"
  • Construir presentacions, formularis, documents i fulls de càlcul gràcies a Google Docs.
  • Organitzar i estructurar la informació i noticies d'interès amb Google Reader, Mister Wong i Pearltrees.
  • Poder entendreinterpretar i poder aplicar tots aquest coneixement adquirits en el dia a dia.

Una vegada comparades la majoria d'activitats d'aquest mòdul amb la Taxonomia de Bloom, puc corroborar que les TIC són una gran font de coneixements, de gran utilitat i que ens ajuda en el nostre procés d'aprenentatge, com bé explica en aquesta Taxonomia. 

dimarts, 27 de desembre de 2011

Ser un bon comunicador

Una característica molt important que ha de tenir un futur mestre es ser un bon comunicador.
Per treballar aquest aspecte, al llarg del semestre hem realitzat diverses activitats que mostraré a continuació:


  • Com parlar bé en públic

Un dels aspectes de gran importància en la nostra futura professió, com és ser mestre, és fundamental saber expressar-se bé en públic, saber parlar i poder transmetre allò desitjat als nostres alumnes. Amb el llibre “Com parlar bé en Públic” de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, podrem assabentar-nos d’alguns aspectes importants per millorar el nostre parlar en públic.

Aquest llibre ens permet conèixer, dominar i aplicar l’art de parlar en públic, de tal manera que puguem convertir-nos en bons oradors, habilitat cada cop més necessària en l’àmbit professional.

“Com parlar bé en públic” ens ajuda a millorar l'expressió oral, donant-nos unes pautes i unes tècniques senzilles i pràctiques que ens permetin expressar-nos amb claredat, facilitat i sense temors, davant un públic nombrós i variat, amb la intenció de transmetre un missatge.

L’objectiu seria fer-nos sentir bé per poder gaudir en les nostres experiències com a oradors, sentir-nos còmodes en les nostres exposicions i discursos.
Crec que és un llibre de gran utilitat i més ara que acabem de començar el grau d’Educació Primària, i una part important són les exposicions orals i com argumentem la nostra opinió.

Un apart a destacar seria el següent:
Decàleg del llenguatge oral
Característiques que ha de tenir un discurs en llenguatge oral:
1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l’argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres, etc.).
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges. 

  • Identitat i territori
La següent activitat per millorar aquesta característica va ser l'exposició d'identitat i territori, que vaig realitzar el passat 13 de Desembre en grup de tres estudiants de la Universitat Blanquerna.
Aquesta activitat era una exposició de 10 minuts parlant sobre una identitat i un territori amb un suport audiovisual.

El meu grup i jo vam fer una petita mostra de l'aportació d'alguns famosos en associacions sense ànims de lucre que tenen com a finalitat ajudar als més necessitats. En un primer moment ens vam centrar en el desastre d’Haití i vam mostrar quins famosos feien aportacions, seguidament ens vam centrar en les aportacions d'Angelina Jolie i Brad Pitt, i per finalitzar vam parlar sobre la seva fundació.
El que volíem mostrar és que sovint els més afavorits treuen la seva part més solidaria quan sorgeixen desastres, i que aprofiten la seva fortuna per portar a terme bones accions cap a aquells que són més necessitats. Vam decidir triar a Angelina Jolie i Brad Pitt degut a que són una parella molt carismàtica i que tot el que duen a terme té molt de ressò i per tant era un exemple clar i fàcil per a mostrar. 

El nostre suport audiovisual va ser un prezi (clica aquí) i la pàgina web de la fundació.

  • Bon comunicador: Òscar Dalmau

Per finalitzar amb la importància de ser un bon comunicador vam realitzar una última activitat de semestre: cercar un famós com exemple de bon comunicador --> Òscar Dalmau

Tot bon comunicador ha de tenir una sèrie de característiques que el meu grup i jo vam trobar en Òscar Dalmau. Podem veure en ell una figura de gran seguretat, sobre tot allò que diu, dirigint-se al seu estimat públic, amb una bona entonació i una veu clara, utilitzant un català d'alta qualitat. El seu gran humor és la principal característica que atrau al públic diàriament, acompanyat sempre d'un llenguatge corporal correcte que facilita la comunicació amb els seus espectadors.

Aquestes característiques i d’altres les podrem trobar en el seu blog realitzar per nosaltres AQUÍ

Després de la realització d'aquestes tres activitats explicades anteriorment, podria destacar que algunes de les característiques per ser un bon comunicador serien:

    • Ser conscient dels nervis i poder controlar-los.
    • Comunicar-se amb el públic mitjançant la mirada (feedback).
    • Elaborar un bon guió, tenint en compte els interessos del públic.
    • Estructurar molt bé el guió, amb claredat.
    • Dominar el llenguatge oral i corporal.
    • Entonar i marcar correctament les pauses.
    • Mostrar humor per captar l'atenció del públic, i somriure per donar confiança al públic.
    • Vocalitzar per tal que nos es mal interpreti el missatge.
    • Tenir recursos per quan ens quedem en blanc.
    • Repetir les idees clau sense oblidar mai quin és el missatge principal.
Tots aquest aspectes i d'altres són molt importants per poder transmetre allò desitjat i ser un bon comunicador, qualitat molt positiva per la futura professió de ser mestre.

dilluns, 26 de desembre de 2011

Competències específiques del mestre en relació a l'ús de les tecnologies

A continuació faig una petita mostra d'una presentació de Google on es presenten els aspectes clau de les Competències de la UNESCO i les Competències ISTE:

Tot mestre ha de tenir unes competències mínimes de les TIC com bé hem pogut veure en la presentació de Google anterior. 
Els temps han canviat molt, i la tecnologia no s'ha quedat enrere. Actualment una part molt important de l'aprenentatge dels nens són les noves tecnologies, per aquest motiu els mestres han de tenir coneixements i estar a l'altura, per poder ensenyar amb suports audiovisuals i familiaritzar-se a les TIC.

dijous, 1 de desembre de 2011

Educat 2.0

EduCAT 2.0 és un programa que busca generalitzar les TIC per a l'aprenentatge dels centres d'Educació a Catalunya.

Objectius
 Per als alumnes
  • Obtenir els coneixements sobre el funcionament i el bon ús de les TIC: assolir la competència digital.
  • Utilitzar recursos educatius digitals per a la millora dels aprenentatges de les diferents matèries.
  • Potenciar el treball en equip i desenvolupar la capacitat d'analitzar, contrastar i processar la informació.

Per al professorat:

  • Conèixer i utilitzar les tecnologies digitals com a instrument metodològic.
  • Elaborar recursos i instruments digitals per a la tasca docent.


Continguts del programa
EduCAT 2.0:
  • És el programa que agrupa les actuacions per promoure l'ús dels instruments digitals en els processos d'ensenyament i d'aprenentatge.
  • Comptabilitza els llibres de text amb el recursos digitals.
  • Preveu que els centres decideixin l'ús més efectiu de les tecnologies digitals en el marc del seu projecte educatiu.
  • El departament d'ensenyament desplegarà l'EduCAT 2.0 a la totalitat dels centres públics durant els pròxims dos cursos:
    • Cicle superior de primària (1710 escoles públiques)
    • ESO (574 instituts).

A continuació podreu veure un Pearltree amb llocs d'interès relacionats amb EduCAT 2.0:

Educat 2.0 in Tania (taniabernal)

EduCAT 2.0 pot ser un gran projecte per l'evolució de les TIC i de l'aprenentatge dels nens, tot i que per qua això sigui possible i positiu crec que serà necessària molt d'esforç i implicació per part de tots els membres que formen part de l'Educació de Catalunya.

dijous, 24 de novembre de 2011

SAE- El museu de la xocolata


El passat diumenge 20, vam realitzar una sortida al museu de la xocolata com activitat de la setmana d’activitats extraordinàries.

El museu de la xocolata a Barcelona esta situat al carrer Comerç, 36.  El museu ens permet fer un recorregut pels orígens de la xocolata, la seva arribada a Europa i també conèixer les seves qualitats, com ara medicinals, afrodisíaques i el seu valor nutritiu. 

Pel que fa a les activitats adreçades a les escoles trobem una àmplia oferta de tallers, adreçats a nens entre 3 i 16 anys. 


Aquests tallers estan orientats a grups escolars que durant la setmana volen realitzar alguna activitat cultural i didàctica fora de les instal·lacions escolars. El Museu de la Xocolata ofereix les següents opcions:
ARTISTES DE LA XOCOLATA
  • Edat: de 4 a 12 anys
  • Activitat: taller
  • Descripció: creació d’una figura de xocolata a partir de l’explicació d’un professional sobre les característiques i la manipulació de la xocolata.
  • Horari: de dilluns a dissabte, de 10 a 19h. Diumenges i festius de 10 a 15h
  • Duració: 1h
  • Preu: 6.95 € per persona
  • Observacions: és necessària inscripció prèvia



EL MÓN DOLÇ DE LA XISPETA DE CACAU
  • Edat: de 3 a 6 anys
  • Activitat: visita dinamitzada
  • Descripció: La Xispeta de Cacau ens endinsarà en el món màgic de la xocolata a través del conte i del joc.
  • Horari: de dilluns a dissabte, de 10 a 19h. Diumenges i festius de 10 a 15h
  • Duració: 1h
  • Preu: 6.95 € per persona
  • Observacions: és necessària inscripció prèvia



FES DE PASTISSER
  • Edat: de 6 a 12 anys
  • Activitat: taller
  • Descripció: aprenentatge de les nocions bàsiques de la pastisseria per a elaborar les primeres postres
  • Horari: de dilluns a dissabte, de 10 a 19h. Diumenges i festius de 10 a 15h
  • Duració: 2h
  • Preu: 16 € per persona
  • Observacions: és necessària inscripció prèvia


A part de les activitats escolars, el Museu de la Xocolata ofereix també la possibilitat de realitzar visites guiades en grups o celebrar festes d’aniversari a les seves instal·lacions durant tota la setmana.

VISITA GUIADA
  • Edat: a partir de 16 anys
  • Activitat: altres
  • Descripció: visita al Museu amb una guia que profunditza en l’origen del cacau, tradicions catalanes o figures de xocolata exposades al Museu.
  • Horari: de dilluns a dissabte, de 10 a 19h. Diumenges i festius de 10 a 15h
  • Duració: 1h
  • Preu: 5.50 € per persona
  • Observacions: és necessària inscripció prèvia


QUIN CACAU!! (Festa d’aniversari)


Edat: de 4 a 12 anys
Activitat: visita dinamitzada
Descripció: taller sobre la xocolata, visita dramatitzada al Museu i berenar amb xocolata i melindros
Horari: de dilluns a dissabte, de 10 a 19h. Diumenges i festius de 10 a 15h
Duració: 2,00 h
Preu: 16 € per persona ( en el cas de voler un pastís amb la fotografia del nen/a, el preu serà de 18.50 € )

A continuació podrem veure una presentació realitzada per nosaltres, amb diverses imatges d’escultures fetes amb xocolata que es troben al museu:

Com a conclusió desprès d'haver realitzat aquesta visita creiem que és una dinàmica força positiva pels nens, ja que els permet experimentar i desenvolupar la seva imaginació. 
No obstant això, cal dir, que no ens van explicar res sobre les activitats en concret. La informació l'hem hagut d'extreure d'internet, i volíem remarcar, que en aquest aspecte l'atenció va ser una mica fluixa. És un museu petit que es veu molt ràpidament.

Metàfores

Charles Crook ha plantejat quatre models d'ús i els ha formulat en quatre metàfores on explica com les TIC ens poden ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador.

A partir d'aquestes quatre metàfores agafaré dos i les relacionaré amb activitats realitzades a GITIC.

METÀFORA TUTORIAL I METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ
1. La primera metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor, fa referència al programari del model tradicional --> L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat pel nen.
Aquesta utilització de l'ordinador com a tutor es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. 
La interacció d'ordinador-alumne seria: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua.
En la creació de programes tutorials es té en compte:
  • La individualització del procés d'aprenentatge
  • La presentació d'informació que ajudi l'alumne a avançar.
Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.




2. La segona metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne, podem veure qe fomentat tot ho contrari de la metàfora anterior, aquesta fa referència a una visió en l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. L'alumne controla la màquina, no a l'inrevés.
Una vegada hem captat les idees principals de cada metàfora:

- La primera metàfora la podríem relacionar amb JClic
    • JClic: es basa en la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia.
      Els objectius d'aquest programa són:

      • Fer que els nens juguin i es diverteixin alhora que aprenen.
      • Fer possible l'ús d'aplicacions educatives multimedia directament des de Internet.
      • Ampliar la cooperació e intercanvi de materials entre escoles i educadors de diferents paisos i cultures, facilitant la traducció i adaptació tant del programa com de les activitats creades.
      • Recogir les sugerencies de millores i ampliacions que els usuaris han enviat.
- I la segona metàfora amb Scratch, que el trobarem definit i explicat d'una forma més clara i entenedora a la següent entrada d'aquest bloc: http://taniabernal.blogspot.com/search/label/Scratch

dilluns, 21 de novembre de 2011

Scratch


Scratch és una programa creatiu que té com a finalitat ensenyar les bases de la programació d'una forma senzilla, però pensat per als nens, per ensenyar-lis com funciona la programació fent animacions. És una forma d'adquirir coneixements de manera dinàmica on els nens es diverteixen, ja que en part aprenen creant els seus propis jocs.
El funcionament del programa es basa en indicar accions que volem que faci l'objecte. Podem fer que es mogui, que canviï de forma, com també suprimir sons. Scratch permet introduir tantes peces com vulguem. Totes aquestes accions es fan de la forma més senzilla, i fonamenta la creativitat del nen.



A continuació deixo AQUÍ una entrevista a nens d'Escoles on es fa servir Scratch.

Scratch crec que és una forma positiva d'introduir als nens al món de les TIC, i ensenyar-lis una base de llenguatge de programació, que els serà molt útil durant la seva etapa escolar i d'aprenentatge.

La descripció

La descripció és un mode que pretén representar persones, animals, objectes, paisatges, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, tant concrets com abstractes.
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes.

-Hi ha dues classes de descripció:
  • Descripció objectiva: l'autor té una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. És característica dels texts acadèmics i científics.
  • Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Té una gran càrrega subjectiva, amb una finalitat estètica.
- Estructura dels textos descriptius: tres procediments ordenats:

  1. Establiment del tema
  2. Caracterització
  3. Relació amb el món exterior
- Per la realització correcte d'una descripció fa falta:
  • Idear (explorar la situació): cal seleccionar les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. És per això que és essencial explorar la situació.
  • Ordenar (esquema estructural)
  • Textualitzar (redacció del text)
- La descripció es pot expressar de formes diferents:

  • Escrita, com per exemple en poesia.
  • Visual, en imatges.
  • Cançons.


Qui ets tu?
Per posar en pràctica la descripció vam fer a classe de COED una activitat anomenada "Qui ets tu?". Consistia en descriure a una persona en una imatge, amb algun tret característic a ressaltar i una frase que ho corrobores.

La meva imatge descriptiva va ser la següent:





Aquesta activitat i d'altres són de gran utilitat per fomentar la nostra capacitat descriptiva, aspecte molt important en la vida diària, ja que gran part del temps ens veiem en la necessitat de descriure el que passa al nostre entorn. L'activitat "Qui ets tu?" és una forma de practicar la descripció d'una forma més dinàmica i que ha ajudat als alumnes a pensar i que es coneguin més entre ells.

Diferències i relacions entre oral i escrit

Com bé hem pogut veure a l'entrada anterior de les quatre habilitats lingüístiques, hi ha canal oral i canal escrit. A continuació podrem veure les diferències i relacions entre ambdues.








En conclusió, l’escrit presenta un conjunt de característiques contextuals i textuals pròpies, diferents de l’oral; per tant, l’escriptor ha d’utilitzar recursos lingüístics distints.
Relació
La relació oral-escrit ha estat concebuda de forma molt diferent al llarg de la història; per las medievals l'escrit era molt més important que l'oral, en canvi, tot el contrari en la generació del s.XX.
Entre els autors que han estudiat la relació de l'escrit amb l'oral:

  • Gérard Vigner (1982):

L’ESCRIT TRADICIONAL
L’ESCRIT, CODI SEGON
L’ESCRIT, LLENGUA
- L’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge.
-      Es refusa qualsevol model oral.
-       Mètodes gramatical i de traducció.
-       L’oral és l’objecte primer i primordial.
- S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral.
-       Mètodes àudio-visuals.
- L’oral i l’escrit són autònoms.
-     S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
-  Enfocament comunicatiu.
Vigner defensa l’última concepció ( l’escrit, llengua) perquè afirma que l’escrit no depèn de l’oral. Afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser destinat per emmagatzemar informacions i no pas per enregistrar la paraula. 

  • Leonard F.M.Scinto (1986):

Tant Vigner com Scito defensen l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral.


Una vegada realitzada aquesta síntesi, puc extreure que tant l'oral com l'escrit són fonamentals en el nostre procés d'aprenentatge.
Tot i que de vegades es classifiquen com autònoms i que tenen característiques ben diferenciades, com bé hem pogut veure en el primer esquema d'aquesta entrada, crec que mantenen una estreta relació i que en part es complementen.

El llenguatge i les llengües

El llenguatge no només són les llengües, és molt més que això. Tot llenguatge humà, indistintament de la llengua que sigui, està format per senyals, ja que si no seria impensable la seva existència. Gràcies a les senyals podem transmetre informació, que són de gran utilitat alhora de la relació entre l'emissor i el receptor.
El llenguatge és més que un mitjà de comunicació. La majoria de persones es comuniquen mitjançant la llengua, utilitzen el llenguatge d'una forma innata. Aquest llenguatge s'organitza en diferents nivells i fa falta creativitat. Només els éssers humans tenen la capacitat de tenir una expressió verbal para les il·limitades situacions, sensacions, idees,... del dia a dia i poden fer referència a coses que no estan presents.

Hi han diversos elements:

  1. Amb la llengua organitzem el nostre entorn i classifiquem les nostres percepcions en diversos graus d'abstraccions; gràcies a aquesta característica podem reduir la il·limitada varietat de percepcions que tenim, a un nombre limitat de tipus d'objectes, i com a conseqüència fer que la comunicació sigui possible entre els éssers humans. Per tant, tot ésser humà posseeix aquesta capacitat d'abstracció.
  2. Amb el llenguatge i el pensament, on es creu que a través del llenguatge som capaços de pensar. No queda clar si és més important la intel·ligència o bé el llenguatge en el desenvolupament del pensament, però sí que la seva unió és complementària per a l'evolució de la persona. En conseqüència al llenguatge s'ha considerat com l'element fonamental per a la creació de l pensament, el qual ens permet accedir al discurs abstracte.
  3. El llenguatge i la memòria, tot i que existeix la memòria olfactiva, la tàctil o la visual, el llenguatge és la base fonamental per a la memòria, tant la col·lectiva, recordant llocs, històries o tradicions d’un poble, com la individual, on és fonamental en la formació de la personalitat.
  4. Llenguatge i autoexpressió; el llenguatge, a més de ser un instrument de comunicació, ens permet l’autoexpressió, és a dir, el discurs intern on podem expressar-nos o reflexionar a través de moviments musculars sense arribar a pronunciar les paraules. Totes les expressions humanes tenen una traducció en el llenguatge, però no tota expressió lingüística pot ser traduïda al llenguatge visual.
En conclusió, podem definir el llenguatge com el mitjà de comunicació més ampli que coneixem i l’element principal que ens forma com a éssers humans. A més, ens permet estructurar les nostres experiències personals, i és la base de la constitució del pensament i el suport de la memòria. I finalment, el llenguatge ens permet expressar-nos lliure i interiorment amb nosaltres mateixos.

 Quatre habilitats lingüístiques:

  • Escoltar
Comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
Característiques de ser un bon oient:
    • Tenir un paper actiu i participatiu.
    • Demana un respecte per l'emissor i les seves idees.
    • Demana ser objectiu per intentar entendre que vol dir l'altre.
    • Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
    • Sap descobrir les idees principals, clau del missatge.
    • Sap reaccionar el missatge i parlar si és el cas quan acaba l'orador.

  • Parlar:
Expressar el nostre pensament a través de el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

  • Llegir:
És el procés a través el qual és compren un text escrit.
- Implicacions:
  1. Llegir és un procés actiu, el significat que un escrit té per qui el llegeix no és una replica del significat que l'autor la volgut donar, sinó que és una construcció pròpia que implica al text, als coneixements previs del lector i els objectius amb que s'enfronta el lector.
  2. Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu, finalitat.  Aquests objectius poden ser molt variats i determinen el tipus de lectura, determina les estratègies que fem servir i determina el control que fem de la lectura.
  3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text.
  4. Llegir és implicar-se en un procés de predicació i inferència continua, ja que qui llegeix formula una hipòtesis sobre el significat del text que llegirà, i a mesura que va llegint, va verificant les hipòtesis inicials i en va establint de noves.
  • Escriure:
És un procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure va més enllà que posar lletres en un paper en blanc.
Implicacions:

    • Hem de tenir un procés complet de producció d'un text.
    • Hem de tenir en compte els aspectes formals, tan com els aspectes lingüístics i els aspectes discursius.

El llenguatge i les llengües són una part imprescindible en el nostre aprenentatge. Tenir clar que el llenguatge no és només les llengües,  ni un mitja de comunicació, és molt més que això.
Si ens centrem en les quatre habilitats lingüístiques, cal destacar que les quatre són igual d'importants, tot i que moltes vegades es fomenten unes més que d'altres.