dilluns, 21 de novembre del 2011

El llenguatge i les llengües

El llenguatge no només són les llengües, és molt més que això. Tot llenguatge humà, indistintament de la llengua que sigui, està format per senyals, ja que si no seria impensable la seva existència. Gràcies a les senyals podem transmetre informació, que són de gran utilitat alhora de la relació entre l'emissor i el receptor.
El llenguatge és més que un mitjà de comunicació. La majoria de persones es comuniquen mitjançant la llengua, utilitzen el llenguatge d'una forma innata. Aquest llenguatge s'organitza en diferents nivells i fa falta creativitat. Només els éssers humans tenen la capacitat de tenir una expressió verbal para les il·limitades situacions, sensacions, idees,... del dia a dia i poden fer referència a coses que no estan presents.

Hi han diversos elements:

  1. Amb la llengua organitzem el nostre entorn i classifiquem les nostres percepcions en diversos graus d'abstraccions; gràcies a aquesta característica podem reduir la il·limitada varietat de percepcions que tenim, a un nombre limitat de tipus d'objectes, i com a conseqüència fer que la comunicació sigui possible entre els éssers humans. Per tant, tot ésser humà posseeix aquesta capacitat d'abstracció.
  2. Amb el llenguatge i el pensament, on es creu que a través del llenguatge som capaços de pensar. No queda clar si és més important la intel·ligència o bé el llenguatge en el desenvolupament del pensament, però sí que la seva unió és complementària per a l'evolució de la persona. En conseqüència al llenguatge s'ha considerat com l'element fonamental per a la creació de l pensament, el qual ens permet accedir al discurs abstracte.
  3. El llenguatge i la memòria, tot i que existeix la memòria olfactiva, la tàctil o la visual, el llenguatge és la base fonamental per a la memòria, tant la col·lectiva, recordant llocs, històries o tradicions d’un poble, com la individual, on és fonamental en la formació de la personalitat.
  4. Llenguatge i autoexpressió; el llenguatge, a més de ser un instrument de comunicació, ens permet l’autoexpressió, és a dir, el discurs intern on podem expressar-nos o reflexionar a través de moviments musculars sense arribar a pronunciar les paraules. Totes les expressions humanes tenen una traducció en el llenguatge, però no tota expressió lingüística pot ser traduïda al llenguatge visual.
En conclusió, podem definir el llenguatge com el mitjà de comunicació més ampli que coneixem i l’element principal que ens forma com a éssers humans. A més, ens permet estructurar les nostres experiències personals, i és la base de la constitució del pensament i el suport de la memòria. I finalment, el llenguatge ens permet expressar-nos lliure i interiorment amb nosaltres mateixos.

 Quatre habilitats lingüístiques:

  • Escoltar
Comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
Característiques de ser un bon oient:
    • Tenir un paper actiu i participatiu.
    • Demana un respecte per l'emissor i les seves idees.
    • Demana ser objectiu per intentar entendre que vol dir l'altre.
    • Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
    • Sap descobrir les idees principals, clau del missatge.
    • Sap reaccionar el missatge i parlar si és el cas quan acaba l'orador.

  • Parlar:
Expressar el nostre pensament a través de el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

  • Llegir:
És el procés a través el qual és compren un text escrit.
- Implicacions:
  1. Llegir és un procés actiu, el significat que un escrit té per qui el llegeix no és una replica del significat que l'autor la volgut donar, sinó que és una construcció pròpia que implica al text, als coneixements previs del lector i els objectius amb que s'enfronta el lector.
  2. Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu, finalitat.  Aquests objectius poden ser molt variats i determinen el tipus de lectura, determina les estratègies que fem servir i determina el control que fem de la lectura.
  3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text.
  4. Llegir és implicar-se en un procés de predicació i inferència continua, ja que qui llegeix formula una hipòtesis sobre el significat del text que llegirà, i a mesura que va llegint, va verificant les hipòtesis inicials i en va establint de noves.
  • Escriure:
És un procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure va més enllà que posar lletres en un paper en blanc.
Implicacions:

    • Hem de tenir un procés complet de producció d'un text.
    • Hem de tenir en compte els aspectes formals, tan com els aspectes lingüístics i els aspectes discursius.

El llenguatge i les llengües són una part imprescindible en el nostre aprenentatge. Tenir clar que el llenguatge no és només les llengües,  ni un mitja de comunicació, és molt més que això.
Si ens centrem en les quatre habilitats lingüístiques, cal destacar que les quatre són igual d'importants, tot i que moltes vegades es fomenten unes més que d'altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada