dilluns, 21 de novembre del 2011

Recitació

Miquel Martí i Pol (1929-2003), va ser un poeta, escriptor i traductor català dels més importants i popular del segle XX.
Per aquest mateix motiu vaig decidir realitzar la meva recitació el passat 14 de Desembre amb un dels seus poemes, anomenat "L'hivern".

"Estimo la quietud dels jardins  
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja  
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre  
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables  
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:  
És una mica malenconiós,  
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:  
És un oblidar la preponderància del verd,  
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:  
És una rara flexibilitat de la llum  
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,  
és el poble en silenci,  
és el silenci de les cases  
i el de les cambres  
i el de la gent que mira, rera els vidres,  
com la neu unifica els horitzons  
i ho torna tot  
colpidorament pròxim i assequible."

Podreu trobar altres poemes AQUÍ


Com a reflexió d'aquesta activitat diferent a les altres una vegada finalitzada, m'he adonat que per la realització d'aquesta recitació feia falta més que memoritzar-la. Calia tenir cura de l'entonació, l'expressió, la veu, la mirada, la postura, la gesticulació,etc.
Valoro d'una forma positiva aquesta activitat perquè des de l'experiència personal torna a sortir reflectit que moltes vegades per molt que es preparin les coses després poden influir altres aspectes, com en el meu cas el control dels nervis. 
Poder fer una autoavaluació una vegada finalitzada la recitació és una forma d'autocorregir-se i assumir els errors que es puguin cometre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada